Origens i simbologia corona d’advent

La corona d’advent és una tradició cristiana que simbolitza el transcurs de les quatre setmanes de l’advent, el compte enrere fins a Nadal.

Consisteix en una corona de branques ,generalment de pi o avet, amb quatre  espelmes  que es van encenent els diumenges previs a Nadal. El dia de Nadal s’encenen les quatre espelmes (algunes corones porten una cinquena espelma que és la que s’encén el dia de Nadal).

20151129_173826_resized

L’anell o corona de branques d’arbre perenne decorat amb espelmes era un símbol al nord d’Europa molt abans de l’arribada del cristianisme, que igual que amb altres tradicions va acabar sent integrada en la seva simbologia. El cercle és un símbol universal relacionat amb el cicle ininterromput de les estacions,  de la vida, de l’eternitat. Mentre que les fulles perennes i les espelmes enceses signifiquen la persistència de la vida enmig del dur i fosc hivern.

Premià+001

L’ús com a calendari previ al dia de Nadal s’atribueix a Johann Hinrich Wichern(1808-1891), pastor protestant alemany. Era 1839, i els nens d’una escola que Wichern havia fundat preguntaven diàriament si el dia de Nadal ja havia arribat. El pastor va construir un anell de fusta, fet amb una vella roda de carreta, amb dinou espelmes vermelles petites i quatre llumeneres blanques. Van encendre una espelma petita cada dia de la setmana durant l’advent, i els diumenges, una de les quatre espelmes grans.

Desde llavors ha plogut molt pero la tradició de corona d’advent ha anat perdurant al llarg del temps i s’hi han anat introduint variacions de colors i elements decoratius. Pero l’essencia,  els troncs i les espelmes,  s’ha mantingut.

 

Deixa un comentari